Viatge a Índia. Coincidència?


Marxem a l’Índia amb Terrakia Viatges .

I aquí m’agradaria explicar-vos la història de com ens vam conèixer amb en Jordi, la ment pensant i el creador d’aquesta agència de viatges tan bonica.

Fa cinc anys, aquí una servidora, estava molt al dia amb l’esport: feia cada dia Btt, running, senderisme… tot en una mesura desproporcionada. Diguem-ne que amb poc seny. Això si, ens ho passàvem molt bé.

En una d’aquestes excursions amb btt pujant al Far d’Amer amb dues amigues més, vam parar a una font que quedava al costat del camí i que estava entremig els arbres. Un lloc que no es veia i que si no el coneixies, el passaves de llarg (o així ho recordo jo). Però resulta que aquell dia es va unir al grup una noia d’Amer molt simpàtica, la Lídia, i ens va comentar que pararíem a la font a fer un mos i després seguiríem fins dalt. Així que ens vam parar a la font.

I allà hi havia dos nois fent petar la xerrada. Va resultar que la Lídia coneixia a un dels nois, un pintor d’Amer. Ens van explicar que el noi que estava allà amb ell estava fent la volta a Catalunya a peu. Quina passada! Ens vam presentar. Jo estava pensant a marxar a fer El Camino de Santiago i aquest noi feia tot Catalunya a peu. Vam estar xerrant una estoneta i vam seguir la nostra ruta fins al Far mentre ells pujaven a peu.

Ens vam trobar dalt i allà vàrem fer les fotos pertinents d’arribada. Quan vaig arribar a casa vaig buscar el seu blog i el vaig estar llegint. I no en vaig sentir a parlar més.

A finals de 2014, just aterrada a la realitat després de fer El Camino de Santiago, em vaig apuntar a la formació de Professors de Hatha Yoga a Barcelona. Allà, després de dos mesos de l’inici de la formació va arribar una noia que venia de viatge de l’Índia. Ens va explicar que ella i la seva parella havien estat viatjant buit mesos (8 MESOS!!!!!!) per aquell país que em tenia fascinada.

El següent mes de formació, el gener de 2015, si no vaig equivocada per mesos, ens van enviar un correu electrònic informant que venia un cuiner ayurvèdic a cuinar-nos els dinars dels caps de setmana de formació. Em va sonar tan bé que vaig encarregar els menús per cap de setmana.

I ja hi tornàvem a ser. Va passar el matí i arribava l’hora de l’esperat àpat ayurvèdic. Des de la sala ja sentíem l’olor d’espècies i a totes se’ns feia la boca aigua. Així que un cop acabada filosofia, vam anar a dinar. El cuiner ayurveda ens esperava. Un noi alt i prim; amb una barba llarga, cabells recollits amb un monyo petit, un turbant al cap i un davantal. Se’l veia atent, concentrat i controlant tot allò que tenia allà al davant. De les olles sortia vapor i els plats estaven a punt. Ell estava a punt per servir-nos aquells menjars tan calents. Amb molta amavilitat i una veu amb un to càlid, baix i molt acollidor ens va servir.

Vaig veure que la noia que aquella noia que feia la formació amb nosaltres i que havia tornat de l’Índia feia un parell de mesos, la Miryam, era la parella d’en Jordi. I entremig, quan el vaig veure vaig pensar: “Ostres! Aquest noi em sona moltíssim”. Però no vaig dir res i la cosa va quedar així.

Va passar el cap de setmana i un mes sencer. I ja érem a Febrer. I torna a aparèixer el cuiner. Aquell deliciós aroma a espècies que impregnava tot el centre, ens arribava fins a la sala per sota la porta i feia que les nostres panxes demanessin, impacients, els deliciosos menjars que sabíem que ens esperaven. Les olles calentes, el menjar especiat, les postres delicioses. Tot fet per ell. Boníssim. I Carai, em continua semblant familiar. “Jo el conec”, sentencio. I al final li dic: “Hola. Buah em sones moltíssim!”. I em diu: “Ara que ho dius… Tu a mi també! Però no sé de què!”. I així vam acabar un altre cap de setmana: amb la panxa contenta, la ment tranquil·la i la certesa que jo, d’alguna manera, coneixia aquell noi.

Fins que un día entre setmana, Facebook m’avisa que hi ha una publicació nova d’una pàgina que feia temps que no publicava res. Era del blog d’aquell noi que un dia em vaig trobar pujant al Far d’Amer. Aquest cop però publicava la informació d’un viatge a l’Índia. “Carai! Que bonic!”, vaig pensar i vaig decidir entrar a mirar què era allò. I torno a pensar: “Aquest noi…? Ostres! Sí que és en Jordi, el cuiner que ens prepara el menjar ayurvèdic! No pot ser… jajajajaja!!”.

Així que el següent cap de setmana li dic tot feliç d’haver descobert el que ens unia i el perquè ens sonàvem tant: “Ja sé de què em sones! Recordes un dia a Amer… No sé si recordes tres motivades anant amb bici…”.- “I tan! Que anaven ven equipades i dalt vam fer fotos!”. “Doncs una d’elles era jo. juju”. “Ostres! No fotis”.

Ens en vam fer un tip de riure, com la vida mou a les persones i com fa que els seus camins es creuin. Jo, d’estar perduda i motivar-me a fer esport, decidir comprar-me una btt de 900 €, de coincidir amb una amiga de tota la vida a un gimnàs de Girona després d’anys i de tornar a recuperar aquella amistat, per posar-nos a fer un dia a la setmana esport a l’aire lliure, fins que es converteix en “el ritual” dels divendres, faci fred, calor, pluja o vent. Un ritual que ens porta a coincidir amb la Lídia i acabem les tres pujant al Far d’Amer on, trobaré un noi que fa la volta a Catalunya a peu! A peu!

I jo em continuo preguntant… Les coincidències existeixen?

Ara penso que la vida en un moment on estava molt perduda em va clicar l’ullet i em va dir: confia que tot es posa a lloc. Saps què vols, però no saps com. No pateixis, que tot arriba.

En aquell moment no ho vaig veure. Ara, ho veig i ric.

Som-hi Jordi?


4 Comentarios Agrega el tuyo

  1. Jordi dice:

    Quina història i quin post més bonics!! 🙂
    Qui ens ho havia de dir… la vida ens porta allà on hem d’anar! No sempre és el que volem, però sempre és el que necessitem per a continuar avançant!
    Una gran trobada aquell dia,… i fins ara Judit!!
    A veure cap a on ens portaran els nostres camins després de l’índia!! 😉
    Una abraçada ben forta…

    Me gusta

    1. juditmas dice:

      I tan Jordi!!!!!
      Que n’és de viva la vida!
      A veure… jeje

      Una altre ben gran per tu.

      Me gusta

  2. kalakala dice:

    jo també me’n recordo d’aquell dia!!!
    vaia coincidència…
    🙂

    Me gusta

    1. juditmas dice:

      Ai si… Quins moments i quina època tan bonica. Jo no la canviava per RES del món. Tots és com ha de ser així que benvingut sigui.

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s